3/11/2023
A la nit, em desperten fortes ratxes de vent, temo que alguna cosa sortirà volant pel balcó. De dia, aquestes ratxes també em fan ballar a mi per l’eix, gronxant-me una mica el cotxe mentre condueixo. Surto d’hora cap a Girona. Porto l’ordinador a arreglar a la feina i conec la nova seu. Me’n vaig al König a fer un bon esmorzar.
Pujo a Banyoles, tinc ganes de tornar a fer la volta al llac. Uns 6 quilòmetres en una hora i mitja a ritme d’anar fent. Veig que per aquí el vent també ha fet un bon escampall de fulles. Unes quantes han anat a parar dins l’aigua, i dibuixen un estampat alternatiu al dels nenúfars, que ja hi viuen. Les “cullo” amb el mòbil.
També “pesco” pesqueres, les casetes que hi ha al voltant del llac, i uns ànecs que sembla que esperen el torn per sortir a navegar. I l’església romànica de Santa Maria de Porqueres, i uns troncs que caminen per sobre l’aigua com si fossin un cavall de faves o insecte bastó (Leptynia) a gran escala…
Torno a pujar al cotxe, vaig un tros més amunt. Dino a Crespià amb les companyes del viatge al Marroc. I allarguem la tarda amb la Paula amb una infusió. Me’n torno a la capital i recullo l’ordinador. Faig el primer tast de les Fires de Sant Narcís al parc del Migdia.
L’Anna em convida a sopar. Anem a barraques, ens reunim amb un altre company del diari. En Triquell i La Fúmiga, per primer cop en directe. Entremig, un didalet de ratafia Bosch per fer passar el fred. S’acaba la festa. Aquesta nit dormiré com un tronc. O com un insecte bastó.
Fotos: llac de Banyoles, 3/11/2023
A bots i barrals - Pilar A.R. 