Sant Miquel de Cuixà i els banys de Fontpedrosa

Enfilant el camí de tornada a Prats de Balaguer

…A la tarda vam visitar el monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent), construït als peus del Canigó. Passejant pel claustre, en una de les parets hi havia uns versos del poema èpic que Jacint Verdaguer va dedicar a aquest massís:

“Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra / mes resta sempre el monument de Déu; / i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra / al Canigó no el tiraran a terra, / no esbrancaran l’altívol Pirineu.” (Fragment de “Los dos campanars”, el darrer cant de Canigó, 1886)

El claustre del monestir de Sant Miquel de Cuixà

Havia començat una nova edició del Festival Pau Casals de Prada i vam poder veure una orquestra assajant dins de l’església.

Després vam tornar a agafar el cotxe i vam parar al poble de Prats de Balaguer, per fer una caminada que ens duria als “banys salvatges” de Fontpedrosa. L’aigua del riu baixava fumejant aturant-se en diferents gorgs i calia anar als de més avall per remullar-se una mica sense escaldar-se. A aquelles hores del vespre pirinenc, enmig de les ombres del bosc i quan la calor del dia ja s’esfumava, s’agraïen aquelles termes naturals.

Prats de Balaguer

Detall dels “banys salvatges” de Fontpedrosa

Fotos: Conflent, 29/7/2023

26 oct. This entry was published on 26 Octubre 2023 at 23:23. It’s filed under Uncategorized and tagged banys, banys salvatges, Canigó, Canigou, Catalunya del Nord, Conflent, Festival Pau Casals, Fontpedrosa, hot springs, Jacint Verdaguer, monastery, monestir, Northern Catalonia, Pau Casals, pirineu, poem, poesia, poetry, Prada, Prats de Balaguer, Pyrenees, Sant Miquel de Cuixà, termes, termes naturals, thermal springs, Verdaguer. Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.